FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l'orella a oir (quelcom). Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta! escoltar algú Escoltar allò que diu. No te'n vagis: em vols escoltar? escoltar amb totes les orelles Escoltar atentament. Parlar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. Tenir la sensació (de quelcom). Sentir fred, calor. Sentir una cremor a l'estómac. Sentir-se un dolor al braç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
orelles de marxant Fer el sord. les parets tenen orelles Algú pot escoltar darrere la paret. orella musical Orella apta per a la música. donar orella Escoltar 1. donar orella Escoltar favorablement. tenir les orelles a cal ferrer Entendre o sentir malament allò que s'ha dit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escoltar, de fer l'aguait. donar escolta a algú Prestar atenció, crèdit, al que diu. estar a les escoltes Estar atent a collir allò que es diu. Persona posada, tramesa, en un lloc per a escoltar allò que es parla, per a espiar o descobrir l'enemic, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar. Fer, adreçar, un prec a algú. Escoltar, acollir, un prec. Ho va fer a precs meus. Voldria fer-li un prec. precs i preguntes Torn obert de paraules. [...]
